El Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre donarà suport a una recerca sobre les antigues drassanes de la Ràpita, en el marc del programa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que impulsa a partir de la col·laboració del Departament de Cultura.
La recerca, titulada "Inventari dels estris i equips de les antigues drassanes Carceller de Sant Carles de la Ràpita" que ha obtingut l'ajut del Museu va ser presentada per l'Ajuntament de la Ràpita i anirà a càrrec d'Antoni Cartes. L’historiador rapitenc posarà en valor les antigues drassanes d'una industria que, tot i iniciar la seva activitat a Tortosa, està documentat a la Ràpita des de principis del segle XIX, on va estar activa fins a mitjans de la dècada de 1990.
La regidora de Cultura de l’Ajuntament, Èrika ferraté, ha explicat que al llarg d'aquests gairebé dos segles, l'empresa va estar instal·lada en diversos punts de la façana marítima. A la dècada de 1940 es va instal·lar en el solar que havia ocupat el molí d'Aragonés, destruït durant la guerra civil, un espai on van construir embarcacions fins al tancament de l'empresa. Moltes de les eines van anar passant de local en local han romàs fins a l'actualitat, així com les plantilles de moltes embarcacions i elements de gran rellevància. És per això que Ferraté afirma que "la conservació d'aquest conjunt d'eines ha de permetre mostrar com era el treball en les drassanes tradicionals, tenint en compte que és un conjunt únic a tot el llevant peninsular".
El Consorci del Museu aporta a aquesta recerca 1.200 euros i també donarà suport al projecte d’investigació "Comerç i comerciants d'Amposta de principis del segle XX", presentada per l'Ajuntament d'Amposta.
El Consorci del Museu de les Terres de l'Ebre, en qualitat d'Antena de l'Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI), convoca, des del 2001, els ajuts econòmics a la realització de projectes de recerca etnològica amb la voluntat de donar suport a les entitats i investigadors de les Terres de l'Ebre interessats en la recerca i recuperació del patrimoni cultural.
Unes subvencions que, fins aquest any, han permès la realització de 31 treballs de recerca, arreu de les quatre comarques ebrenques, sobre temàtiques tan diverses com l'apicultura, l'arquitectura popular, les creences religioses o la indumentària i la joieria, així com la memòria oral del món rural, la música tradicional, els oficis artesanals, la pagesia i, entre d'altres, els sabers populars.