Un equip científic de l’IRTA desenvoluparà un model per identificar les tipologies de microplàstics que hi ha als principals ambients aquàtics del Delta i en quina concentració s’hi troben. Per construir el model es basen en mostres d’aigua i de sediments de cinc llacunes i un arrossar.
Cada any, 8 milions de tones de plàstic acaben al mar. Tots tenim al cap per exemple imatges e l’illa gegant de plàstic a l’Oceà Pacífic però molts microplàstics, aquells que fan menys de mil·límetres, no són gairebé visibles a l’ull humà però hi son. Per determinar en quines quantitats estan presents als hàbitats del delta, d’on venen i com es comporten en el medi els investigadors del programa d’Aigües Marines i continentals de l’IRTA han engegat este programa, que a més té com a segon objectiu desenvolupar un model informàtic per identificar i monitoritzar els microplastics.
En aquest context, un dels reptes actuals és assolir avenços en les tècniques d’identificació i monitorització de microplàstics per entendre d’on venen i com es comporten i, eventualment, actuar per reduir-ne l’impacte. Per això, un equip de l’IRTA coordinat per Martínez-Eixarch va iniciar el 2021 el projecte BIO-DISPLAS, amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministeri per a la Transició Ecològica. El seu objectiu és determinar la distribució de microplàstics en els ambients aquàtics del Delta i desenvolupar un sistema que els classifiqui de manera automàtica.
El 2019, una recerca de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) va estimar que des d’aquest embut natural s’aboquen cada any 2.200 milions de microplàstics al Mediterrani. A diferència de l’estudi de l’ICTA-UAB, que es va basar en mostres recollides a les platges de sorra, al llit de l’estuari i a les aigües superficials, el projecte BIO-DISPLAS parteix d’un mostreig d’aigua i sediments fet en cinc llacunes i un arrossar del Delta. Actualment estan posant a punt el mètode per fer l’extracció dels microplàstics al laboratori perquè s’adapte a la tipologia de mostres amb què treballen i poder extreure’ls de forma correcta. Un cop els microplàstics estiguin separats de les restes naturals, s’efectuaran el recompte i la classificació de les partícules a partir de tres variables: mida, color i tipus d’estructura (com ara fibres, fragments o films). El resultat serà una taula amb la concentració de polímers en els diferents hàbitats de l’ecosistema.
A més, a partir d’aquestes dades, l’IRTA desenvoluparà un model informàtic per identificar, comptar i mesurar els microplàstics en imatges fetes amb microscopi o lupa binocular. Després de rebre unes primeres consignes manuals, la pròpia aplicació s’anirà perfeccionant durant del procés gràcies a un algoritme d’aprenentatge automatitzat. A la llarga, l’aplicació haurà après a fer la detecció i classificació per si sola.
Tot plegat servirà per tenir una primera imatge acurada de l’abast dels microplàstics al Delta, una base que obrirà el camí a futures línies de monitorització i recerca.
El projecte BIO-DISPLAS, desenvolupat per personal del programa d’Aigües marines i continentals de l’IRTA a la Ràpita es clourà l’any 2023 i compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministeri per a la Transició Ecològica. A més, compta amb la col·laboració de l’ONG espanyola SEO/BirdLife, que aporta voluntaris per a les tasques de laboratori i s’implicarà en les activitats de transferència i difusió dels resultats.