L'entrevista
Programa d'entrevistes on es tracten temes d'actualitat.
Subscriu-te
L'Entrevista amb Sara Bujalance
Es presenta la xerrada de l’Escola de Famílies i Sara Bujalance defineix els trastorns de la conducta alimentària i el seu impacte en la relació amb el cos, l’alimentació i l’activitat física.
Bujalance descriu el predomini del model de bellesa associat a la primesa, assenyala que els trastorns poden afectar persones diverses i explica que l’edat d’inici ha baixat.
La conversa tracta les xarxes socials com un factor de risc que pot afavorir la insatisfacció corporal, especialment en adolescents, i la importància de tenir en compte l’edat d’accés.
Bujalance explica que la preocupació pel cos pot ocultar patiment emocional i enumera canvis que poden alertar les famílies, com l’aïllament, la irritabilitat i les alteracions de l’alimentació.
Davant d’una sospita, recomana no esperar passivament, parlar amb el fill o la filla sense jutjar, centrar-se en com se sent i acudir a professionals. També explica el paper de suport de la família.
Bujalance recomana equips multidisciplinaris especialitzats i explica que les famílies poden rebre informació, orientació i suport psicosocial per acompanyar la persona afectada.
La directora recorda que ningú no té la culpa i que la recuperació és possible amb ajuda especialitzada. Esmenta mesures de prevenció a casa i es tanca l’entrevista amb la referència a la xerrada.
Què són i a qui afecten
Sara Bujalance, directora de la Fundació Imatge i Autoestima, explica que els trastorns de la conducta alimentària són malalties mentals greus que poden afectar la relació amb el cos, l’alimentació i l’activitat física. Tot i que poden afectar persones de qualsevol edat i identitat de gènere, assenyala que el risc és més elevat entre les noies joves i que l’edat d’inici ha baixat.
«El trastorn de la conducta alimentària és un trastorn d'origen multifactorial» — Sara Bujalance
Xarxes socials i factors de risc
La conversa aborda la pressió estètica i els continguts de les xarxes socials com a factors que poden augmentar la insatisfacció corporal, especialment en adolescents. Bujalance recomana que les famílies tinguin en compte la vulnerabilitat dels més joves davant d’aquests missatges i que, si és possible, retardin l’accés a les xarxes socials.
Patiment i senyals d’alerta
La preocupació pel pes o pel cos pot ser només la part visible d’un malestar emocional més profund. Entre els possibles senyals d’alerta esmenta canvis d’estat d’ànim, aïllament social, canvis en l’alimentació i preocupació reiterada pel pes. Recomana observar aquests canvis i acostar-se als fills i filles amb afecte i sense alarmisme.
Com actuar des de casa
Davant d’una sospita, proposa no esperar passivament, parlar amb el noi o la noia sense jutjar i preguntar-li com se sent. També destaca la importància de demanar ajuda a professionals sanitaris o especialitzats. La família pot acompanyar i protegir, però no pot curar el trastorn per si sola.
«Parlem d'emocions. Com estàs? Com t'estàs trobant?» — Sara Bujalance
Atenció especialitzada i suport a les famílies
Bujalance recomana buscar equips multidisciplinaris amb experiència en trastorns de la conducta alimentària. També explica que les famílies poden necessitar informació, eines de comunicació i suport per gestionar el seu propi patiment i contribuir al procés de recuperació.
Prevenció i missatge final
La directora de la Fundació Imatge i Autoestima recorda que ningú no té la culpa del trastorn i que la recuperació és possible amb ajuda especialitzada i implicació familiar. Com a mesures de prevenció, esmenta els àpats en família, donar exemple i vigilar els comentaris sobre el cos. L’entrevista es vincula amb una xerrada de l’Escola de Famílies al Maset Espai Jove de la Ràpita.